Cultura a la fresca

 

 

Institució Alfons el Magnànim

 

 

 

 

 

Exposicions temporals de l'Àrea de Cultura

 

Juny-juliol de 2017

 

 

 

Museu de Prehistòria de Valencià

El sexe en època romana.

Centre museístic La Beneficència.

Carrer Corona, 36. València

A partir del 26 de gener 2017

Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era molt diferent de la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys. Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrenament, però sabem que també hi havia tabús i doble moral.
 
La mostra, comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri del Museu de Badalona, ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV, a través d'una selecció de 80 peces procedents de les col·leccions d’onze museus catalans i dels textos llatins més suggeridors.
Adreçada essencialment a un públic adult, la mostra es divideix en quatre grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seua evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni. El segon, Sexe, seducció i bellesa ens parla de l'atracció física i dels recursos que es podien utilitzar per seduir la persona desitjada. El tercer, Pràctiques sexuals, descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana i la consideració que se’n tenia, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fora amb persones del mateix gènere, amb persones que cobraven per practicar el sexe o fins i tot amb animals. Seguidament, el visitant es trasllada del món dels homes al món dels déus. I és que la Sexualitat divina servia com a pretext per justificar la vida sexual dels humans. Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus tenien les seues estratègies de seducció, les seues aventures, i els seus enganys i desenganys. 
 
Al llarg de la mostra, el visitant es troba acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d’Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per  contextualitzar les peces que s’hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l’àmbit públic i de la intimitat domèstica. Peces com la “Venus de Badalona”, el “Vas de Bílbilis” (Calatayud), el “Fal·lus de Sasamón”, el Tintinabulum -lampadari –amb la representació de Príap– o la representació antropomorfa d’un fal·lus, procedents de Tàrraco o l’extens conjunt de llànties eròtiques, cridaran l’atenció del visitant ja siga per la seua bellesa o per la seua explicitat... unes peces que, juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.
 
***

 

Museu Valencià d'Etnologia

Inventant la tradició. Indumentària i identitat.

Centre museístic La Beneficència.

Carrer Corona, 36. València

Fins al 30 d'abril de 2017

El patrimoni és utilitzat ideològicament per a generar apropiacions simbòliques, i aquest és el cas de la indumentària. El Museu Valencià d’Etnologia presenta «Inventant la tradició. Indumentària i identitat», una exposició que reflexiona sobre la moda i la indumentària tradicional valenciana. En un recorregut cronològic que comença en el segle XIX i acaba en la dècada de 1980, s’hi mostren conjunts i peces de moda internacional, indumentària popular i festiva, acompanyades d’objectes i documents que ajuden a comprendre la conformació d’una de les icones més significatives de la cultura valenciana.
 
La imatge icònica i representativa de la dona valenciana s’ha configurat, des de la seua creació a la fi del XIX, per la influència i adaptació als cànons de moda i bellesa del moment i pels moviments ideològics i socials de cada època, com la Renaixença i els Jocs Florals, el regionalisme, la Secció Femenina en el Franquisme i els plantejaments revisionistes sorgits amb l’autonomisme. La força d’aquesta imatge icònica, reforçada per la seua vinculació amb la festa de les Falles des de la dècada de 1950, ha convertit en invisibles altres indumentàries tradicionals valencianes que sí que conserven trets històrics menys manipulats. 
 
La clau de la invenció de la imatge de llauradora com a element d’identitat valenciana va ser la que es va donar en els anys trenta del segle XX, amb la vinculació forçada entre la representació de llauradora i la Dama d’Elx. Aquesta relació, purament ideològica, permetia fixar en època ibèrica el primer esperit valencià. Un testimoni n’és la fotografia publicada el 1929 en el diari ABC, on Pepita Samper, arquetip de valenciana del moment, resa davant de la dama ibèrica.
 
***************************************************************

Museu Valencià d'Etnologia

Joan Francesc Mira. L'ofici de mirar i escriure.

Centre museístic La Beneficència.

Carrer Corona, 36. València

Del 15 de desembre al 9 d'abril de 2017

 

La figura de Joan Francesc Mira (València, 1939) resulta extraordinària per la seua versatilitat i incombustible producció acadèmica que el converteixen, sense cap mena de dubte, en un dels majors i més guardonats intel·lectuals del País Valencià del nostre temps.
 
«Escriure és la meua manera d'estar en el món. L'altra és la responsabilitat cívica». Sota aquestes premisses, amb les quals es defineix el mateix autor, l'exposició L'ofici d'observar i escriure, que presenta el Museu Valencià d’Etnologia, ret homenatge a l'enorme llegat intel·lectual de Joan Francesc Mira. En ella es proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu, a partir de quatre línies analítiques interconnectades. Assistirem a les fites biogràfiques que han marcat aquesta personalitat carismàtica i polifacètica per a passar a contextualitzar el treball etnogràfic i antropològic que, des dels anys seixanta i setanta, converteixen Mira en un dels pioners de l'antropologia de l'Estat espanyol. En ple procés de transformació i desintegració de la societat rural valenciana, Mira va emprendre un ambiciós projecte per a salvaguardar un enorme llegat etnogràfic com a testimoni de la cultura material i immaterial del seu entorn. Projecte que va culminar amb la constitució del Museu d’Etnologia de València, en 1982. Finalment, aquest recorregut ens aproximarà a la figura del Mira intel·lectual i compromés amb el país, ja que va defensar amb afany el projecte nacionalista d'identitat i reconeixement del País Valencià. Aquesta producció polièdrica ha donat lloc a una llista inesgotable de publicacions en els més diferents registres.
 
***************************************************************
MuVIM 2017

***************************************************************
 

Tot Centelles al MuVIM

MuVIM · Sala Parpalló

Fotogràfica 2017.

Tot Centelles. Agustí Centelles

Carrer Quevedo, 10. València

Del 16 de febrer al 30 d'abril de 2017

 

L'exposició està formada per més de 250 obres entre fotografies i publicacions, amb una col·lecció inèdita de llibres revestis i periòdics que van incloure en el seu moment treballs del valencià i dos dels càmeres amb les quals treballava habitualment.


Les fotografies, preses entre 1934 i 1939, foren  positivadas pel propi autor en els anys 70 a partir dels negatius originals salvats de l'exili. Procedeixen de l'arxiu de la Fundació Pablo Iglesias i pertanyen a la fundació i a la família de l'artista.


Agustí Centelles (1909–1985) és un dels màxims representants del periodisme gràfic espanyol i també un dels seus més compromesos transformadors. Amb aquesta exposició, que ja ha recorregut des de 2014 Madrid, Bilbao, Lisboa i Sevilla, el MuVIM recupera la figura d'aquest imprescindible autor, rendint-li el degut homenatge en la seua terra natal.


Aquesta exposició arreplega, després d'un minuciós treball de documentació, el conjunt d'obra conservada del reporter gràfic en la seua època de màxima efervescència, compromís i activitat. "Tot Centelles" ens submergeix en el món de les imatges que el fotògraf valencià Agustí Centelles va realitzar entre 1934 i 1939, mostrant part dels 4.000 negatius que van viatjar en una maleta cap a França al final de la Guerra Civil i que van ser recuperats en 1976, després de 35 anys d'exili. Acompanyen a les fotografies una col·lecció inèdita de publicacions que van arreplegar en el seu moment les fotografies del reporter valencià.

.

 

 

 

 


***************************************************************
 
 

MuVIM · Sala Alta

València en vinyetes

Carrer Quevedo, 10. València

Del 16 de febrer al 30 d'abril de 2017

València ha estat escenari i font d'inspiració inesgotable per a nombrosos treballs de còmic i novel·la gràfica. Il·lustradors locals i nacionals han recorregut la nostra ciutat construint un tipus de València calidoscòpica, mig real mig imaginària.
 
Els còmics, les historietes, els “còmics”... porten entre nosaltres més d'un segle i, la ciutat de València, que ha estat bressol d'autors, editors i llibrers, mai ha estat aliena: d'una manera o d'una altra ha servit d'inspiració i escenari per a guionistes i dibuixants. Amb aquesta exposició volem retre homenatge a aquells que han fet del Cap i Casal, i d'alguns pobles propers, part de la seva obra.
 
L'exposició s'organitza en dos eixos: “La València viscuda”, on trobarem les planxes i vinyetes que han intentat reflectir el paisatge urbà, d'una manera realista, amb històries que pretenien incorporar la ciutat com un element narratiu més; i “La València somiada”, on el paisatge serveix de context en històries on la fantasia modifica elements i trames urbanes, donant-los nous usos diferents dels coneguts.
Volem reivindicar la presència d'una ciutat, València (i els seus rodalies), que malgrat haver format part de còmics amb impacte global —com els X-treme X-Men de Chris Claremont i Salvador Larroca o el Roco Vargas de Daniel Torres— mai ha tingut el ressò mediàtic altres ciutats, com Madrid o Barcelona, que han sabut multiplicar exponencialment cadascuna de les seves aparicions en aquest mitjà. Volem també que el públic puga recordar els autors clau dins del panorama de les historietes gràfiques i descobrir-ne de nous.


 

***************************************************************
 
Bernardo Tejeda. Trilogía

MuVIM · Sala Alta

Una trilogía de la conducta

Carrer Museu, 2. València

Fins al 30 d'abril de 2017

 

L'exposició “una trilogia de la conducta” de Bernardo Tejeda completa el cercle tracta el cos i la seua bellesa des d'una altra perspectiva figurativa, incorporant tècniques i plantejaments propis de la fotografia i l'art contemporani.

Tejeda s'endinsa en l'àmbit de la fotografia amb l'ús de les tecnologies associades a l'edició per a explorar noves formes de visualització i aprehensió del cos humà, a partir de la seua fragmentació, del macro com a mitjà i com a missatge.

La serie “Trilogia de la conducta” de 2012 (que dóna nom a la mostra) i una selecció dels seus “Epígons” realitzats entre 2008 i 2012, s'exhibeixen ara acompanyades d'altres peces construïdes a partir de materials com el metacrilat, el pa d'or i la resina negra, creant una atmosfera d'artificialitat que contrasta amb la cruesa i la bellesa escatológica i natural dels cossos (dels seus fragments) fotogra_ados en uns primeríssims plànols absolutament humans i purament matèrics.

 

***************************************************************
 
Bernardo Tejeda. Trilogía

MuVIM · Hall

Escampant ombres. Paisatge finestra de Rosa Torres

Carrer Quevedo, 10. València

Fins al 30 d'abril de 2017

 

Amb motiu de les celebracions al voltant del Dia Internacional de la Dona, el MuVIM, dependent d'Àrea de Cultura de la Diputació de València, acull una mostra dedicada a la pintora valenciana Rosa Torres.

 

Tal i com apunta Nuria Espí, comissària de l’exposició, «el 7 de març novament la vidriera del MuVIM s'ompli de color; de traços potents que, a través de l'arbre, escenifiquen la força de les arrels i l'impuls de les branques cap al cel per trencar el sostre de vidre que encara pretén limitar-nos a les dones».

 

L'obra de la qual parteix el projecte, i que es pot veure al hall del museu, Pins vora mar, és un d'aquells «paisatges-finestra» de Rosa Torres amb els quals l'artista s'enfronta a la realitat per tornar-la reinterpretada mitjançant un llenguatge artístic propi, que beu al seu torn dels grans artistes del segle XX als quals escodrinya i reinterpreta passant-los pel seu filtre particular.

Imatge tornar enrere