Versió per a imprimir

El lleopard més antic de la península narra al Museu de Prehistòria la lluita entre homes i grans carnívors

  • El diputat Xavier Rius ha presentat hui l'exposició «Un món de feres» produïda per la Diputació arran de la troballa casual de l'esquelet més complet de lleopard en un avenc de Fontanars dels Alforins el 2013
  • Alfred Sanchis, arqueozoòleg i comissari: «La troballa és única perquè no és habitual trobar restes de carnívors tan complets i ben conservats i serà referència per a estudiar la fauna prehistòrica»
  • Helena Bonet, directora: «L'exposició mostra originals de la col·lecció de fauna quaternària del museu que atresora més de 15.000 peces»
Imagen
11/11/2015

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha presentat hui l'exposició «Un món de feres» produïda pel Museu de Prehistòria de València que presenta, en primícia mundial, l'esquelet més complet d'un lleopard pleistocènic trobat a la península Ibèrica.

 

Rius ha anunciat que l'Àrea de Cultura opta per un canvi radical en les inauguracions expositives «que hui comencem amb la xerrada prèvia, oberta a tot el públic, a càrrec del comissari de l'exposició i arqueozoòleg, Alfred Sanchis, per a explicar la gran aventura que va significar la troballa i posterior recuperació de l'esquelet del felí en l'Avenc de Joan Guitón».

 

L'esquelet quasi complet de lleopard europeu prehistòric —Panthera pardus— va ser trobat el 2013 en un avenc de Fontanars dels Alforins, conegut com l'Avenc de Joan Guitón, pels espeleòlegs d'Ontinyent Vicent Sanchis i Rebeca Díaz durant uns treballs topogràfics.

 

El SIP de la Diputació de València va ser informat de la troballa i, veient-ne l'interés, va impulsar i coordinar, al desembre d'aquell mateix any, la recuperació de les restes d'aquest felí, localitzades a 150 metres de profunditat, per un equip integrat pels membres del museu, Alfred Sanchis i Carmen Tormo, del Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d'Albaida, Agustí Ribera, els esmentats espeleòlegs del Grup Espeleològic l’Avern d’Ontinyent i la col·laboració de Josep Ribera i Juan Salazar.

 

Una lleoparda de dos anys morta per una caiguda

 

A partir d'ací, i durant un any, el Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, dirigit per Alfred Sanchis, va iniciar una recerca que ha oferit respostes sobre com va morir el lleopard —a conseqüència d'una caiguda—, el seu sexe femení i la seua edat, fixada en un any i mig o dos de vida, «donada la seua completa dentició sense danys aparents», ha explicat Alfred Sanchis, present també en la roda de premsa al costat de la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet.

 

Alfred Sanchis ha destacat la rellevància de la troballa i l'ha qualificada d'única ja que «el lleopard és un carnívor mal conegut perquè les seues restes són escasses als jaciments arqueològics i paleontològics i corresponen, la majoria de les vegades, a elements aïllats com ara dents, falanges i metàpods».

 

Tal com ha explicat Sanchis, l'exposició narra, a partir de l'esquelet com a peça central, i amb altres peces també originals procedents de la col·lecció de Fauna Quaternària del museu, la interacció entre homes i grans carnívors per l'ús de les coves i per les preses en la prehistòria.

 

Més de 15.000 peces del Quaternari

 

En aquest sentit, Helena Bonet ha destacat que «Un món de feres» mostra “per primera vegada, peces úniques, la majoria originals i algunes rèpliques, del Gabinet de Fauna Quaternària que atresora més de 15.000 peces i que es va constituir el 2001 a partir de la col·lecció fòssil d'Inocencio Sarrión».

 

 

Els diversos grups humans que van habitar el territori valencià durant la prehistòria, neandertals i els seus ancestres primers (fa aproximadament entre 300.000 i 40.000 anys) i humans anatòmicament moderns després (des de fa uns 30.000 anys), van conviure amb quatre grups de grans carnívors: úrsids, hiènids, cànids i fèlids.

 

En aquest àmbit, humans i carnívors van competir per l'espai —les coves s'utilitzaven per a la cria, per a habitar-les i també com a magatzem d'útils i aliments— i per les preses, principalment la carn d'herbívors, una rivalitat que en alguns casos va donar lloc a una confrontació directa.

 

Grans carnívors en el món simbòlic

 

La representació dels grans carnívors en l'art figuratiu prehistòric confirma aquestes relacions i la seua inclusió en l'univers simbòlic dels caçadors-recol·lectors, extrem aquest últim que protagonitza un dels àmbits expositius.

 

La majoria d'aquests grans carnívors es van extingir en la zona valenciana durant el Plistocè Superior, com el lleó, la hiena de les cavernes i el lleopard, i alguns d'ells en l'Holocè Inicial, com el cuó. En l'actualitat l'ós bru i el llop no tenen presència al territori valencià, tot i que mantenen diverses poblacions en altres zones de la península Ibèrica

 

Tallers i animació lectora

 

L'exposició «Un món de feres» projecta un documental sobre la gran aventura del felí de Fontanars i ofereix al públic també un audiovisual interactiu sobre el lleopard. A l'entorn de la mostra, el museu ha preparat diverses activitats complementàries «dirigides especialment al públic infantil, com ara tallers de cap de setmana i animació lectora a la Biblioteca per als més menuts», ha comentat Helena Bonet.

Xavier Rius
Xavier Rius
Helena Bonet
Helena Bonet
Alfred Sanchis
Alfred Sanchis
Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet