Versió per a imprimir

El Museu de Prehistòria i el SIP finalitzen la campanya d'excavacions arqueològiques d'estiu

  • Diverses actuacions a la Font de la Figuera, Moixent, Yátova, Benirredrà i Tavernes de la Valldigna corroboren l'impuls de les excavacions valencianes
  • Més d'un centenar d'arqueòlegs i personal investigador han treballat en els diferents jaciments, amb la recuperació de materials que seran estudiats posteriorment
  • El diputat de l'àrea de Cultura, Xavier Rius, constata “el bon moment per a l'arqueologia valenciana i l'interés que desperta la investigació i difusió del patrimoni valencià més antic”
Imagen
20/09/2019

El Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria de València, dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació, manté, com en anys anteriors, el seu programa d'excavacions arqueològiques a l'estiu. Entre els mesos de juliol i setembre s'han realitzat les campanyes corresponents al poblat de l'Edat de Bronze de l'Altet de Palau a la Font de la Figuera; als poblats ibèrics de la Bastida de les Alcusses a Moixent i Pic dels Alls a Yátova; i als jaciments paleolítics de la Cova del Puntal del Gat de Benirredrà i Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna.

 

Es tracta d'excavacions amb periodicitat anual on el Museu, a través del SIP, té una presència constant en la recuperació, estudi i difusió del patrimoni arqueològic valencià.

 

Segons constata el diputat de l'àrea de Cultura, Xavier Rius, de qui depenen les competències del SIP i del Museu de Prehistòria, “podem asseverar que l'interés per l'arqueologia va en augment, i les campanyes periòdiques en les quals el SIP i el Museu de Prehistòria de València són claus, constitueixen el puntal que reforça el bon moment de l'arqueologia valenciana. No hi ha dubte que existeix un gran interés social en l'acostament al nostre patrimoni més antic”.

 

La Cova del Bolomor

 

Cal destacar la realització de les jornades de difusió que es realitzen puntualment en el jaciment i també les jornades commemoratives del 30 aniversari de l'inici de les campanyes d'excavació, efectuades durant el mes de maig, organitzades per l'equip d'investigació del jaciment i per l'Ajuntament de Tavernes, amb la col·laboració del Museu de Prehistòria, en les quals es van reunir un significatiu grup d'especialistes en arqueologia i difusió, comptant amb la presència, entre altres, de Juan Luis Arsuaga, Manuel Pimentel o Miguel Ángel Oliver.

 

La posterior campanya d'excavacions de 2019 en el jaciment paleolític de la Cova del Bolomor ha sigut realitzada entre el 12 d'agost i el 8 de setembre, dirigida per Josep Fernández Peris i amb la participació d'un equip interdisciplinari format per 46 arqueòlegs, doctors, llicenciats i estudiants, de diferents universitats i centres d'investigació nacionals.

 

Els treballs han continuat en dos sectors principals del jaciment, denominats Oest i Nord. El primer, amb el nivell III, té la cronologia més moderna, 120.000 anys, i està format per un depòsit de travertí excavat de 6m2. Presenta una gran quantitat de material faunístic i lític molt processat, que correspon a una ocupació o campament intens, on predomina la fauna consumida de tortuga, cérvol i ur.

 

En el sector Nord, el nivell XIII presenta una superfície de 60 m2 formada per un sediment calcari molt bretxificat i espeleotemes, amb una cronologia superior als 200.000 anys. Es constata que l'ocupació d'aquest sector és esporàdica i predomina la fauna consumida de cérvol, daina i ur.

 

Els dos nivells excavats corresponen a moments càlids del Quaternari mitjà. Amb un clima semblant a l'actual i un ecosistema dominant d'una Valldigna amb albuferes, marjals i línia de costa pròxima.

 

La Bastida de les Alcusses

 

La campanya anual d'excavacions arqueològiques en La Bastida de les Alcusses s'ha realitzat entre el 15 de juliol i el 3 d'agost. Durant tres setmanes, els treballs s'han centrat en els habitatges situats junt a la Porta Oest. Aquest sector de l'assentament, en estudi des de l'any 2008, ha proporcionat resultats sorprenents i inesperats, en constatar una complexa història: tant abans com després de la construcció del poblat, en el segle IV a.C., van haver també ocupacions en el lloc. L'objectiu immediat és conéixer les característiques de cada fase.

 

El projecte d'investigació d'aquest emblemàtic jaciment, monument històric-artístic des de 1931, planteja dues preguntes que guien tots els treballs científics i divulgatius: com va ser la vida quotidiana durant els segles IV i V a.C. a la vall del riu Cànyoles? i com s'explica la fundació i l'abandó de la ciutat fortificada? A més, el projecte examina els processos històrics que van portar a la consolidació d'elits urbanes i els canvis en l'organització social durant el primer mil·lenni abans de Crist.

 

En les excavacions, sota la direcció de Jaime Vives-Ferrándiz, participen una quinzena d'especialistes entre conservadors i becaris del Museu de Prehistòria, investigadors d'universitats nacionals i internacionals, juntament amb altres professionals de l'arqueologia i del patrimoni, a més d'estudiants universitaris en formació.

 

L'Altet de Palau

 

La campanya de 2019, dirigida per María Jesús de Pedro, Víctor Chaos i Mario Sanz, s'ha desenvolupat entre els dies 8 i 26 de juliol i en els treballs han participat llicenciats, graduats i estudiants d'història i arqueologia de diferents universitats d'estatals i europees, com per exemple les Universitats de València, Granada, Santiago, Barcelona i Roma.

 

L'Altet de Palau és un dels jaciments més representatius del Bronze tardà en les terres valencianes, i el seu estudi ens permet conéixer la vida quotidiana d'una comunitat agro-pastoral situada dins d'un barranc de la Serra d'Énguera. Defensat per una muralla i una torre en la zona de més fàcil accés, es tracta d'un assentament de 2.500 m2 aproximadament, amb grans habitacions i departaments d'emmagatzematge.

 

Els treballs han permés conéixer l'organització interna del poblat i el seu urbanisme gràcies al carrer existent entre les estructures excavades, que sembla connectar dues zones molt diferenciades: d'una banda, la zona sud amb departaments xicotets rectangulars -4 x 6 m-, situats al llarg d'un gran carrer central i, d'una altra, la zona nord/oest amb grans habitacions superant en algun cas els 70 m2. El traçat del carrer ens acosta, doncs, al recorregut habitual que realitzaven els seus habitants. A més, s'han acabat d'excavar dues grans habitacions en el sector nord. Amb llars enlluïdes i gran quantitat de llavors carbonitzades entre els sediments que la cobrien; amb estructures de fang de molt difícil conservació -encara en procés d'estudi-, àrees de combustió i emmagatzematge, i restes de enlluït que formarien part del sòl que trepitjaven els seus habitants.

 

Els materials són representatius d'aquest moment cronològic, ceràmiques fetes a mà –algunes decorades- material de construcció, un punxó de bronze, etc. Cal destacar la gran quantitat de restes òssies consumides –com per exemple cérvol, cavall, senglar- depositades en l'eixida d'aigües del carrer principal. L'estudi de les estructures i dels materials ens permetrà acostar-nos a la manera de vida del grup i conéixer els motius del seu abandó.

 

Puntal del Gat

 

Aquest 2019 s'ha dut a terme la segona campanya d'excavacions arqueològiques en la Cova del Puntal del Gat de Benirredrà. Entre mediats de juliol i principis d'agost, durant tres setmanes, s'ha finalitzat amb l'excavació del nivell mosterià, amb importants troballes de material lític i de fauna plistocena. Un equip multidisciplinari del Museu de Prehistòria de València i de la Universitat de València està duent a terme l'anàlisi i estudi dels materials per a tractar d'esbrinar el caràcter de les ocupacions neandertals al llarg del Paleolític mitjà. També s'han pres mostres de sediment per a realitzar mitjançant la tècnica de datació per luminescència òpticament estimulada (la OSL) la datació de la seqüència completa. La campanya ha sigut dirigida per Alfred Sanchís i Aleix Eixea.

 

El Pic dels Alls

 

Entre l'1 i el 14 d'agost s'ha desenvolupat la tercera campanya d'excavació en el poblat ibèric del Pic dels Alls (Yàtova, València), la qual ha sigut dirigida per Consuelo Mata i David Quixal, professors de la Universitat de València, i duta a terme amb la participació d'un gran nombre d'estudiants de la Universitat de València. L'excavació s'ha centrat en el Sector I, documentant dos departaments de grandària considerable, amb un bon nivell de conservació de les seues estructures: murs, escala, portes i paviments.

 

La campanya també ha sigut molt interessant quant a la troballa de materials arqueològics de tota mena (ceràmica, metalls, os i vidre), tant ibèrics com d'importació itàlica. El conjunt es pot datar de forma molt clara en el segle II a.C. La perspectiva per al futur és la de continuar excavant en el mateix sector, amb la finalitat de comprovar l'estat de conservació d'altres departaments annexos i definir l'extensió total de l'àrea.

 

Altres intervencions

 

Quant a altres dos jaciments que continuen en els seus últims dies de treball, com són el ‘Volcà del Faro’ i el jaciment ibèric de la Cua II a Llíria, en breu es farà una visita institucional per part del diputat de Cultura.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet