Versió per a imprimir

El MuVIM rememora els episodis visuals de la multitudinària manifestació per l'Estatut d'Autonomia

  • La mostra recull una selecció de les fotografies realitzades pel col·lectiu de fotoperiodistes «El Cameraman» durant el 9 d'Octubre de 1977, on els valencians es varen unir per demanar conjuntament un Estatut d'Autonomia
Imagen
03/10/2017

El 9 d'octubre de 1977, després de les primeres eleccions democràtiques, el Plenari de Parlamentaris valencians va acordar proclamar el 9 d'Octubre com «Dia Nacional del País Valencià». A la vesprada, després de la signatura del "Compromís Autonòmic del País Valencià" entre els partits valencians amb representació parlamentària –UCD, PSOE i PCPV-PCE, entre d'altres–, es va celebrar a la ciutat de València una de les manifestacions més multitudinàries de la seua història en la qual varen participar, segons algunes estimacions, més de 600.000 persones.

 

Ara, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, exhibeix, fins el 7 de gener, la mostra 9 d’Octubre de 1977. Retrats d’una il·lusió. Una selecció de fotografies realitzades pel col·lectiu de fotoperiodistes «El Cameraman» —integrat per Jorge Crespo, Rafael de Luis Casademunt i Carlos Errando—durant el transcurs d'aquella jornada. En les mateixes es recullen molts dels episodis que varen protagonitzar aquell 9 d’Octubre, com ara el ple extraordinari de parlamentaris que va tenir lloc a l'Ajuntament de València, la processó cívica, a més de la gran manifestació.

 

«Aquesta és, per damunt de tot, una exposició honesta —ha assegurat el director del MuVIM, Rafael Company—, en què no s'ha actuat de manera esbiaixada ni apriorística, respectant totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que es varen donar cita en aquella mobilització de tan enormes dimensions. Diferents sensibilitats i percepcions sobre el que havia estat —i el que havia de ser—l'autonomia política dels valencians».

 

Per la seua part, el responsable d'exposicions del museu, Amador Griñó, ha incidit en la rellevància social de la mostra, plantejada com «un document històric i fotoperiodístic que representa un moment fundacional en la construcció de la il·lusió col·lectiva de l'autogovern. Es tracta, per tant, d'un manifest visual, d'un mite fundacional i d'una part inextirpable de la nostra memòria», ha apuntat.

 

De fet, el fotògraf i membre fundador de «El Cameraman», Rafa de Luis, ha relatat la seua experiència cobrint els actes d'aquell dia, destacant «la impactant imatge de la convivència de banderes de tots els colors i les multituds de gent omplint pacíficament els carrers», ha subratllat. Tot això, a més, «va ocórrer sense haver d’eixir corrent davant dels grisos», ha remarcat.

 

Polítics clau i persones anònimes

 

En moltes d'aquestes imatges que conté la mostra es poden identificar alguns dels polítics que varen tenir un paper rellevant en el procés d'elaboració i posterior desenvolupament del primer Estatut d'Autonomia aprovat l’any 1982. Figures com Joan Lerma —futur president de la Generalitat—, Ignacio Carrau —president llavors de la Diputació de València—, Miguel Ramón Izquierdo —alcalde de València i després fundador d'Unió Valenciana—, Pilar Bravo, Francesc de Paula Burguera —llavors diputat d'UCD per València—, Emèrit Bono, José Antonio Noguera de Roig, Antonio García Miralles i un llarg etcètera de personalitats que varen participar activament en els avatars polítics de la Transició i la negociació de l'Estatut d'Autonomia.

 

Però, en la selecció d'imatges, el MuVIM ha volgut subratllar la presència dels rostres anònims d'aquella ciutadania que va participar en un acte d'afirmació col·lectiva que va unir a la immensa majoria dels valencians i les valencianes malgrat la profunda divisió d'opinions que tenien sobre el seu passat històric i el seu futur polític.

 

Precisament, per aquesta heterogeneïtat va resultar tan excepcional aquella manifestació que, tot just ara fa 40 anys, va treure al carrer a milers de valencians i valencianes que pensaven de manera radicalment diferent —sobre el nom i l'extensió del seu territori, sobre l'ensenya més adequada per identificar-lo, sobre el caràcter i la filiació de la llengua que parlen—per tal de demanar una mateixa cosa amb una sola veu: un Estatut d'Autonomia.

 

Aprofitant el 40 aniversari d'aquella diada, el MuVIM ofereix una selecció fotogràfica —però també un homenatge—a aquell extraordinari episodi polític de convivència i connivència. No debades, la tolerància és una de les divises de la Il·lustració: Hobbes, Locke, Spinoza, Voltaire o Montesquieu —entre molts altres—varen fer d'ella la pedra angular de qualsevol possibilitat de convivència pacífica entre els homes.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet