Versió per a imprimir

El programa per a no oblidar la repressió franquista arriba a 96 municipis valencians

  • ‘La Memòria a la Biblioteca’ compleix el seu segon any amb l’adhesió de quatre nous municipis: Requena, Meliana, Alginet i Catarroja
  • El pla de la Diputació de València distribueix llibres i còmics sobre la Guerra Civil i la posterior repressió
  • Rosa Pérez Garijo: “Complim amb el deure de les institucions públiques amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes”
Imagen
03/10/2017

‘La Memòria a la Biblioteca’ es va iniciar amb la intenció de fer arribar a tots els racons de la província informació sobre la Guerra Civil i la posterior repressió. El programa de la Diputació de València, que compleix la seua segona edició, arriba a 96 municipis valencians per a oferir llibres i còmics de qualitat, gratuïts i adequats a diferents públics.

 

“Des de l'arribada del nou govern de la Diputació, estem complint amb el deure de les institucions públiques amb la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la repressió franquista. Volem que les generacions que han crescut en democràcia coneguen el seu passat, perquè els pobles que no coneixen la seua història estan destinats a repetir-la”, ha assenyalat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

 

Així, ‘La Memòria a la Biblioteca’ torna amb l'objectiu de facilitar a qualsevol ciutadà de la província l'accés, sense cap cost, a informació sobre aquest període de la història recent. El projecte arriba a un total de 96 biblioteques públiques municipals, i compta entre ells la nova adhesió dels municipis de Requena, Meliana, Alginet i Catarroja.

 

La participació en aquest projecte no suposa cap cost per als Ajuntaments, que reben com a donatiu una selecció bibliogràfica feta per la delegació de Memòria Històrica de la corporació provincial. Aquesta recopilació de títols naix de l'interès en presentar una àmplia gamma de visions que reflectisquen les vivències durant la Guerra Civil i la repressió durant el franquisme. Així mateix, en l'actual campanya s'ha posat un especial èmfasi en la qüestió de les dones i la infància.

 

A més de la qualitat dels continguts, s'ha tingut en compte l'elecció de formats multimèdia i el format en còmic, amb l'objectiu d'atraure a un públic més ampli. Entre els títols seleccionats existeixen premis nacionals, còmics i DVD, a més d'obres editades mitjançant crowfunding i altres tantes de prestigiosos historiadors i investigadors valencians.

 

D'altra banda, la delegació encapçalada per Pérez Garijo ha recolzat amb aquest projecte a les associacions i editorials compromeses amb aquest camp de recerca; a més, s'ha afavorit la compra d'exemplars directament a l'editor i no a distribuïdores i intermediaris.

 

Títols escollits per a la campanya 2017

 

Cada municipi rep un mínim de nou obres. Amb la intenció d'evitar duplicats, no tots els municipis reben els mateixos títols, sinó que l'enviament s'adequa a les obres que cada biblioteca posseeix en la seua pròpia col·lecció. A més, la despesa total ha ascendit a 10.127 euros, inferior a l'edició anterior en comptar amb la col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim, que ha cedit gratuïtament un centenar d'exemplars.

 

Huesos. Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Fundació Date Cuenta. Ed. Date Cuenta, 2008, reimp. 2017

Huesosil·lustra l'esforç durant els treballs d'excavació de les fosses comunes, des dels permisos dels familiars fins a l'exhumació i devolució de les restes: ossos, objectes personals i bales que van acabar amb la vida dels represaliats. Així mateix, aquest vídeo mostra el procés de reconeixement dels cadàvers, així com els sentiments que desperta en els familiars implicats.

 

Vencidxs, llibre + DVD. Ed. Date Cuenta, 2ª ed. 2014

Publicat mitjançant crowfunding per ‘Date Cuenta: comunicación i educación libre’, en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d'Espanya –de València va col·laborar l'Associació Institut Obrer i El Micalet–. Vencidxs són més de 100 entrevistes a persones que van patir directament la guerra i la repressió.

 

De las negras bombas a las doradas naranjas. Cristina Escrivá Moscardó, Rafael Maestre Marín. Ed. L’Eixam, 2011

Els autors de De las negras bombas a las doradas naranjas realitzen un ampli estudi sobre la infància i el projecte educatiu en l'etapa republicana: l'atenció a la infància durant la guerra, el període escolar, l'evacuació dels xiquets i les vacances en colònies. També, l'obra estudia les expedicions infantils a l'estranger i la situació dels mestres i auxiliars.

 

Juan Peset (médico, rector y político republicano).Pablo Rodríguez, Ricard C. Torres, Mª Isabel Sicluna. Ed. ENEIDA, 2011

Estudi de la farsa judicial que va culminar amb l'afusellament del rector Juan Peset, qui havia mostrat la seua lleialtat a la República. L'obra abasta l'estudi de la Universitat en l'època republicana i el seu projecte sanitari, a més del valor de la figura de Juan Peset com a científic i metge i el procés judicial al que va ser sotmès.

 

El Tribunal de orden público en el País Valenciano. Carlos Fuertes, Alberto Gómez. Ed. FEIS, 2011

Obra que dóna a conèixer la repressió en terres valencianes en el tardofranquisme –des de principis dels 60 fins a mitjans dels 70–. Els autors Carlos Fuertes i Alberto Gómez analitzen la maquinària que va permetre la lluita contra CCOO, el PCE i els moviments estudiantils, així com la labor dels advocats antifranquistes.

 

Dos patrias, tres mil destinos: vida y exilio de los niños de la guerra de España refugiados en la Unión Soviética. Immaculada Colomina Palomero. Ed. Fundación Largo Caballero, 2010

Combinació de fonts i entrevistes que relata un fenomen únic a Espanya, l'eixida de milers de xiquets des de la zona republicana en recerca de seguretat. Aquesta rigorosa selecció de narradors explica els sentiments i vivències en el país d'acolliment, la Unió Soviètica, durant l'època soviètica i la posterior evolució política. També, Dos patrias, tres mil destinos aborda les diferents decisions davant la possibilitat de retorn, la d'uns espanyols adults que van haver d'exiliar-se quan eren xiquets.

 

De ciudadanas a exiliadas (republicanas españolas en México). Pilar Domínguez Prats. Fundació Largo Caballero, 2009

A partir d'entrevistes orals, fonts documentals i bibliografia, Pilar Domínguez proposa una recerca sobre el paper de la dona en la defensa de la cultura política republicana des de l'exili. Així mateix, l'obra naix amb l'inici del segle XX i reflecteix els triomfs de les dones a Espanya fins a la victòria dels sublevats. L'estudi arreplega aspectes socials, econòmics i polítics, com la Unió de Dones Espanyoles, que va actuar en favor dels drets dels presos sota la dictadura.

 

Qué hacemos por la memoria histórica. Rafael Escudero et al. Ed. Akal, 2013

Qué hacemos por la memoria históricapostula que la feblesa de la democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l'abandó de les víctimes i l'absència de polítiques de memòria. Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d'Espanya i les seues actuacions en l'àmbit de la memòria històrica, així com noves propostes “per a construir democràcia”.

 

Memoria del franquismo. Ramón Cotarelo. Ed. AKAL, 2011

Aquesta obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED presenta el període franquista com un règim basat en el genocidi i el terror, a més d'assenyalar els seus responsables, hereus i beneficiaris actuals.

 

El franquismo. Fernando García de Cortázar. Ed. Anaya, 2009

El franquismo, Premi Nacional d'Història, planteja una anàlisi del període que abasta des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la mort del dictador. A més, Fernando García de Cortázar detalla les característiques durant les diferents fases del franquisme.

 

La muerte de Guernica. Paul Preston, José Pablo García. Ed. Penguin, 2017

La passada edició del programa es va repartir entre les biblioteques La Guerra Civil Española, de Paul Preston, portada al còmic per José Pablo García. En ser una les obres més demandades, enguany es presenta com a novetat editorial l'adaptació al còmic de l'obra de l'autor britànic sobre el bombardeig de Guernica.

 

El ala rota. Antonio Altarriba, Kim. Ed. Norma, 2016

El ala rotaés la continuació de El arte de volar (Premi Nacional de Còmic, 2010), que també es va repartir l'any passat als centres que van participar en ‘La Memòria a la Biblioteca’. Declarada millor novel·la gràfica de 2016, narra la vida de Petra, la mare de la qual va morir en el part i raó per la qual el seu propi pare va intentar matar-la. L'autor reconstrueix en aquesta obra la història de la seua mare, dona devota i sofridora, que va ser maltractada per un país dominat per homes.

 

Esperaré siempre tu regreso. Jordi Peidró. Ed: Desfiladero ediciones, 2016

Amb només 17 anys, Paco Aura Boronat (Alcoi, 1918) va lluitar amb els republicans en la Guerra Civil i, després de la derrota, va fugir a França on va treballar en la línia Maginot. L'alcoià va caure en mans dels alemanys i li van deportar al camp de concentració de Mauthausen, on va sobreviure durant més de quatre anys. El seu paisà, l'escriptor i dibuixant Jordi Peidró, ha narrat en format còmic la seua història. Aquesta novel·la gràfica, que va ja per la seua segona edició, s'ha constituït com a referent de l'escola gràfica valenciana.

 

Tres generaciones de antifranquistas en el País Valenciano (1936-2009). Dolores Sánchez Durá, Alberto Roda. Ed. FEIS, 2009

Aquest llibre presenta els testimoniatges de tres generacions que van patir la dictadura franquista: la primera, l'etapa de la guerra i la postguerra; la segona, durant els anys cinquanta; i la tercera, la revolució del 68. La lectura d'aquestes històries de vida i dels documents escrits i gràfics que les acompanyen, adquireixen una significació més profunda en viure-les des de la perspectiva social de la seua generació. D'aquesta forma, es traça un recorregut d'experiències per la història de l'oposició antifranquista.

 

La violència política contra les dones (1936-1953). Antoni Simó Rosaleny. Ed. IAM, 2017

En ocasions, l'estudi de la repressió en terres valencianes ha deixat de costat la qüestió del paper de la dona militant. L'obra analitza l'univers de les presoneres polítiques en la província de València en període republicà i franquista, destacant les importants diferències entre tots dos períodes. El llibre narra el sofriment, exclusió social i silenci d'aquestes dones, reflectit en un apèndix amb el nom, procedència i sentències de les dones afectades per aquesta repressió.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet