Versió per a imprimir

La Diputació impulsa una campanya de sensibilització per a la protecció i conservació de la posidònia oceànica

  • Josep Bort: «Aquesta espècie endèmica del Mediterrani resulta de gran valor per a la biodiversitat del nostre ecosistema marí, afavoreix l’increment dels recursos pesquers i és font creixent de turisme ecològic a les nostres costes i platges»
  • L’Àrea de Medi Ambient advoca per fer pedagogia entre usuaris i administracions sobre la forma correcta d’actuar davant l’arribada de cúmuls d’algues i plantes marines
Imagen
25/08/2017

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha posat en marxa una campanya de divulgació i sensibilització ambiental orientada a la protecció i conservació de les praderies de posidònia oceànica. Una espècie aquàtica, endèmica del Mediterrani, que forma grans praderies als fons de sorra propers a la costa on existeix aigua neta, transparent i ben oxigenada. Aquesta planta marina disposa d’una notable importància ecològica al nostre ecosistema, exercint una labor essencial en la protecció de la línia de costa davant l’erosió i com a reservori de diversos organismes animals i vegetals marins.

 

Aquesta iniciativa presenta una vessant pedagògica i està orientada  específicament a ajuntaments i banyistes, amb tota una sèrie de recomanacions encaminades a saber actuar en cas d’una arribada massiva de cúmuls d’algues i plantes marines, a més de prendre consciència de la seua presència com a bioindicador de la qualitat de les aigües marines costeres.

 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit en que, lluny del que es puga pensar, «les algues no són fem i aquestes compleixen una funció mediambiental molt important a les platges i ecosistemes marins. Per això, resulta essencial conèixer les seues funcions i els motius pels quals arriben massivament a les nostres platges en determinats períodes». Perquè «ser conscient dels motius ens permet comprendre les situacions i no dramatitzar ni alarmar-nos per processos que formen part de la normalitat dels nostres ecosistemes», ha remarcat Bort.

 

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha detallat que les praderies de posidònia oceànica «són cabdals com a generadores d’oxigen i consumidores de CO2 marí, a més de constituir un reservori de fauna i flora a les nostres costes, el que afavoreix la biodiversitat, l’increment dels recursos pesquers i són font creixent de turisme ecològic a les nostres platges».

 

Problemàtica de la retirada

 

Josep Bort ha reconegut que tot i que els cúmuls d’algues i de plantes marines a la vora de platges i cales «poden ocasionar, amb caràcter puntual,  molèsties per als banyistes i per a la realització d’activitats recreatives», el ben cert és que tots els protocols establerts per part de les institucions internacionals «ens indiquen que cal deixar-les a la vora de la mar i respectar un període de dos o tres dies de repostatge, davant de la possibilitat de que les marees puguen absorbir novament la posidònia i aquesta contribuïsca a la generació de nova flora». En conseqüència, el diputat ha advocat per «prendre consciència de la necessitat de trobar l’equilibri entre la neteja de platges i la conservació del medi ambient».

 

Des d’aquesta àrea expliquen que, només en el cas que l'acumulació i podridura ocasionen molèsties evidents i condicions d'insalubritat caldria procedir a la retirada de les platges de les algues i restes de vegetació marina. En aquest cas, però, l'extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d'algues sobre la sorra. Des del departament insisteixen en que en ningun cas s'han de transportar a l'abocador ni s'han d'eliminar les algues durant l'hivern o la primavera, sinó que la seua retirada, en cas de produir-se, s’ha de realitzar durant el període estival. Durant aquest procés, és necessari amuntonar-les perquè s’assequen en una zona propera a la mar, de manera que el cúmul vaja perdent sorra per poder reincorporar-les posteriorment o crear cordons dunars embrionaris. De fet, els estudis realitzats al respecte indiquen que la retirada de 1.000 metres cúbics de restes de posidònia oceànica implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics de sorra de platja.

 

En l’actualitat s’està investigant la manera de donar-li nous usos a les restes de posidònia. Per això, s’estudia la seua utilització com a material de construcció, material ignífug i, fins i tot, s’estan valorant les seues propietats sanitàries.

 

Conscienciació de les generacions futures


«La presa de decisions sobre la forma de gestionar, mantenir o netejar les nostres platges pot incidir dràsticament sobre el seu futur. Ajudar els municipis en la presa de decisions ambientalment correctes és per a nosaltres una prioritat», ha indicat el diputat Josep Bort, qui ha posat l'accent en la necessitat de sensibilitzar les generacions futures sobre la consciència ambiental.

 

«Cal que les generacions futures cresquen amb uns nivells de consciència ambiental superiors als que tinguérem nosaltres. El futur està en les seues mans. No ho podem oblidar, perquè ells són l'oportunitat, per això és tan important desenvolupar campanyes de difusió, sensibilització i pedagogia ambiental destinades als més menuts», ha subratllat Bort.

 

 

 

 DescripcióMida
icono application/pdfDocument sobre la posidònia oceànica.4.5 MB
Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet