Versió per a imprimir

Laura Freixas: “Quan les dones parlen, desmunten el relat patriarcal”

  • L'escriptora recorda en el Feminari a algunes dones que al llarg de la història han criticat la invisibilització cultural de les dones, com María de Zayas, Virginia Woolf, Rosa Chacel o Rosalía de Castro
Imagen
05/02/2019

“Si volem tindre poder sobre nosaltres mateixes i sobre la societat per a fer-la més justa i igualitària, necessitem desobeir el mandat de silenci i d'ignorància que ens ha imposat el patriarcat a les dones, i per tant necessitem prendre la paraula i ser propietàries del relat”. Així ho va expressar l'escriptora Laura Freixas en la conferència inaugural del IV Feminari, organitzat per la Diputació de València, davant de més de mil persones en el Centre Cultural del Carme.

 

Laura Freixas va obrir aquest fòrum de debat, que aborda els reptes actuals del feminisme i arriba en vespres del 8 de març en un moment marcat per la “incertesa”, amb una interessant reflexió sobre la històrica hostilitat cap a la dona que parla i sap. Sota el títol ‘La dona callada de tots és lloada’, Freixas va fer un detallat repàs al mandat de silenci que pateixen les dones, des de Fray Luis de León, que atribuïa als homes allò públic i a les dones el tancament, fins a Neruda i el seu ‘m'agrades quan calles’.

 

En aquest sentit, l'escriptora va posar en evidència com el relat misogin, que ha invisibilitzat a les dones al llarg de la història, ha anat adoptant diferents formes i “ha estat present en totes les èpoques i segueix encara molt viu en l'actual”. Des de llibres clàssics com ‘L'Odissea’ fins a sèries d'actualitat com ‘Merlí’ (TV3), passant per destacats escriptors i poetes com Gustavo Adolfo Bécquer o Charles Baudelaire; dibuixants com Honoré Daumier, o cantants com David Civera o Kevin Roldán, que en ple segle XXI proposen detindre a les dones per mentideres i incontrolables o desitgen dones que ‘no digan naaa’.

 

Freixas va remarcar que aquest relat androcèntric travessa tota la cultura, ja que “els homes són majoria d'autors en els llibres de text dels centres educatius, ocupen el 80% dels qui opinen en els mitjans… i el missatge sempre ha sigut el mateix: la dona ha de callar, la dona que parla és criminalitzada i desqualificada; la dona culta i poderosa sempre és presentada com a odiosa i ridícula, sempre se la veu amb desconfiança”, va afegir.

 

Trencar el silenci

 

D'altra banda, l'escriptora també va recordar a algunes dones que al llarg de la història han desobeït i qüestionat la seua invisibilització cultural. Per a aquest fet va donar veu a dones que s'han atrevit a donar la seua opinió, com María de Zayas, que va protestar contra la prohibició que les dones pogueren estudiar; Rosa Chacel, que es va revoltar contra la imposició de rols sexistes; Virginia Woolf, que va criticar la falta de representació en la literatura dels treballs que tradicionalment han sigut atribuïts a la dona; o Rosalía de Castro, que va posar en evidència l'hostilitat cap a la dona culta, entre altres.

 

“Què és el que volen exactament que callem i quines són les conseqüències que parlem?”, reflexionava Freixas després de posar en evidència aquest mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a les dones. “És la por al fet que les dones donen la seua visió de les coses, diferent a la dels homes, perquè quan les dones parlen, desmunten el relat patriarcal”, conclou l'escriptora catalana.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet