Versió per a imprimir

Més obres premiades que mai als premis València del Magnànim

  • El lliurament dels Premis València serà este divendres a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència, en una gala presentada per Eugeni Alemany amb l'actuació del grup Al Tall i la rapsoda Lola Camps
  • El director del Magnànim, Vicent Flor, valora la joventut i la trajectòria dels autors i de les autores premiades
  • La vicepresidenta de la Diputació i responsable de la Institució, Maria Josep Amigó, destaca la consolidació dels premis d'assaig i novel·la gràfica
Imagen
18/10/2019

El Palau de la Batlia ha estat l'escenari de la presentació a la premsa dels guanyadors i guanyadores dels Premis València 2019 de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. Una edició en què s'atorguen 10 premis de les 11 modalitats convocades amb "una significativa presència de veus joves amb un futur prometedor", ha explicat el director de la Institució, Vicent Flor, qui s'ha mostrat satisfet per la presència d'autors més consolidats que han triat els Premis València com una forma de prestigiar la seua obra i donar-la a conèixer en altres àmbits.

 

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, Maria Josep Amigó, ha destacat que "el 60% de les obres publicades són en valencià a més de la consolidació dels premis, que amb el nom de València abasten ja el territori estatal". De fet, la meitat dels guanyadors i guanyadores dels premis són d'altres comunitats autònomes.

 

El lliurament dels premis a Jorge Fernández Gonzalo, Jovi Seser, Emili Bayo Juan, Ramon Guillem Alapont, José Ángel García Caballero, Jordi Peidro Torres, Marcos Yáñez, Marta Quintín Maza, Aina Garcia Carbó i Mario Vega Nogal se celebrarà a partir de les 19.30 hores d’este divendres a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència (c/ Corona, 36, València) i serà presentada per Eugeni Alemany, amb l'actuació del grup Al Tall i la rapsoda Lola Camps.

 

Publicació dels llibres

 

Edicions Bromera s’ha encarregat de la publicació dels llibres premiats en les modalitats de narrativa i poesia en valencià; Ediciones Versátil és la responsable de l’edició de les dues obres guanyadores en la categoria de Narrativa en castellà; Ediciones Hiperión s’ha encarregat dels premiats en la categoria de poesia en castellà; Andana Edicions publica el premi de novel·la gràfica, i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat els llibres d’assaig, que passen a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.

 

Els jurats que van atorgar els Premis València per a la seua edició de 2019 estaven presidits per Maria Josep Amigó i Xavier Rius i formats per Àurea Ortiz, Maria Josep Picó, Xavier Andreu i Juan Pecourt (assaig); Lourdes Toledo, Margarida Castellano, Enric Salom i Gonçal López-Pampló (narrativa en valencià); Félix José Palma, Susana Rodríguez Lezaun, José Luis Ferris i Eva Olaya (narrativa en castellà); Jaume Pérez-Montaner, Irene Mira, Margarida Cabanilles i Josep Antoni Fluixà (poesia en valencià); Jenaro Talens, Constantino Molina, Marta López Vilar i Jesús Munárriz (poesia en castellà); i Álvaro Pons, Cristina Chumillas, Vicent Josep Llobell (Sento) i Miguel Ángel Giner (novel·la gràfica).

 

Els premiats són:

 

Jorge Fernández Gonzalo (Madrid, 1982)obté el València d’assaig amb l’obraEl resto risible. Principis per a un materialisme humorístic, una obra de la qual el jurat ha valorat l'atreviment i la dimensió transgressora a l'hora de plantejar molt seriosament l'humor: "Es tracta d'una reflexió filosòfica molt profunda, però pròxima i alhora divertida, que combina les referències filosòfiques més complexes del món clàssic amb elements propis de l'humor i de la cultura de masses, com ara Monty Python o Jim Carrey", explica, tot destacant que "l'autor reivindica l'humor i la filosofia com a forma de coneixement". Fernández Gonzalo, professor de Filosofia en la Complutense, ha publicat llibres de poesia i assaig, entre els quals destaca Filosofía zombi (2011, finalista del premi Anagrama d'assaig) i Iconomaquia. Imágenes de guerra (2017, premi Málaga d'assaig).

 

Jovi Seser (Premi València de narrativa en Valencià) Un recull de relats obra de Jovi Seser titulat Pedres que han de ser remogudes obté el premi de narrativa en valencià. D'ell destaca el jurat la "qualitat literària que l'autor ha demostrat en un gènere gens fàcil com és la narrativa breu". Així, "la fragmentarietat es converteix en un valor afegit gràcies a la diversitat temàtica i d'estil". De l'obra també han destacat la capacitat de creació d'ambients i atmosferes, així com el ritme i la intensitat narrativa. Seser és periodista, escriptor i comunicador. Debutà amb dos volums de contes Sis contes i una novel·la incerta i Efectes secundaris (2011), i també ha publicat les novel·les Una història de ficció (2014), Últimes existències (2012) i El traductor (2015). A més ha fet incursions com a autor i adaptador en el món del teatre i el cinema.

 

Emili Bayo Juan (Lleida 1961).El premi València de narrativa en castellà se li ha concedit a Emili Bayo Juan per l’obra El mañana sin mí. Els membres del jurat ­­han destacat que “és una novel·la que sedueix al lector des de la primera pàgina per la seua força visual i l’originalitat de la trama, la intel·ligència de la seua estructura i, sobretot, per la construcció de tots els seus personatges, especialment, la del seu carismàtic protagonista, que acaba allotjant-se en les nostres vides”. De l’autor han lloat la seua “veu tan personal que, escriga el que escriga, trobarà molts lectors que l’escolten (i lligen)”. Este professor de llengua castellana d’un IES de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) fa més de vint anys que publica  novel·les; entre la seua obra destaquen: L’edat de les paraules (Premio Llorenç Villalonga de Novela), Puta Pasta (Premi Crims de Tinta, que atorga RBA), Prop de les bombes (Premi Gran Angular). Tan tuyo como la muerte i El mañana sin mí són les seues primeres obres en castellà. 

 

Ramon Guillem Alapont. El premi València de poesia en valencià ha estat atorgat a Ramon Guillem Alapont (Catarroja 1959) per l’obra Fugaç. El jurat va valorar “la senzillesa aparent o buscada d’una poesia que es basa en els detalls íntims, quasi intangibles. Ja des dels primers poemes va establint el contingut de tot el llibre, ‘La lluna minvant’, de John Dos Passos, el ‘bell instant’, de Valéry. Amb un estil no massa usual en la nostra poesia, l’autor aconsegueix crear petites espurnes d’emoció i interés ben profunds”. L’autor és tècnic de biblioteques i dirigeix la col·lecció de poesia d’Edicions Perifèric. Com a escriptor ha conreat tant la narrativa com la poesia, destacant del primer dels dos gèneres La cambra insomne (1992) i Com l’angèlica (2007). Ha obtingut per la seua obra nombrosos guardons com el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida (A foc lent, 2004). Entre la poesia, cal assenyalar els poemaris D’on gran desig s’engendra (1984), Premi Vila d’Alaquàs i La febre dels dies, Premi Maria Beneyto de l’Ajuntament de València, 2004.

 

José Ángel García Caballero (València, 1977) ha obtingutel premi de poesia en castellà amb el poemari El jarrón roto. Del llibre s'ha valorat "l'encertada mescla de la cultura clàssica grega amb la realitat contemporània, ja siga grega (Seferis) com hispana (Machado), amb un llenguatge extret d'allò quotidià i amb una utilització molt hàbil del vers de la família de l’hendecasíl·lab". Caballero és professor de Secundària i ha publicat els poemaris Llaves olvidadas (2010)i Buhardilla (2014).

 

Jordi Peidro Torres (Alcoi, 1965)és el guanyador, amb l’obra L'era d'Aquari, de la segona edició del premi de novel·la gràfica. El jurat va destacar “el desplegament narratiu i de recursos gràfics i compositius, assimilats des d’una òptica pròpia per al desenvolupament d’una història d’argument trepidant que sap barrejar l’exotisme amb l’aventura personal”. Peidro desenvolupa un bon nombre de projectes lligats al disseny i l’escriptura. En els darrers 35 anys ha escrit teatre, curtmetratges i ha il·lustrat novel·les, contes i llibres de text, entre d’altres. En el camp del còmic, durant la dècada de 1980 i 1990, va publicar els àlbums El ojo africano i La bahía del ahogado. Anys després, ja en 2014, va fer col·laboracions amb la revista Xiulit! i els àlbums San Francisco de Borja, duque y santo, El misterio del mundo solidario i Esperaré siempre tu regreso. Actualment està treballant en un nou còmic sobre la Guerra Civil.

 

Marcos Yáñez (Premi València Nova d’Assaig)(Segòvia, 1986). L'obra guanyadora en la categoria d'assaig per a joves és El bosc. Espill literari de l'ésser humà, de Marcos Yáñez Velasco. En ella el jurat va valorar l'originalitat del tema i la capacitat de l'autor per abordar-ho des d'una perspectiva transversal, que incorpora referents procedents del conservacionisme, la filosofia, el cinema i la literatura. "Mostra el bosc com un espai simbòlic, una construcció cultural des de la qual reflexionar sobre la societat, la política, les subjectivitats i la modernitat". Yáñez Velasco és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Salamanca i doctor en Humanitats i màster en Estudis Comparats de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra. Com a escriptor i divulgador de continguts culturals col·labora en diverses revistes i plataformes digitals.

 

Marta Quintín Maza (Saragossa 1989). La tortuga que huía del jaguar, de Marta Quintín Maza rep el premi València Nova de Narrativa en Castellà). El jurat va valorar“la bellesa del seu llenguatge amb ressons evolucionats del realisme màgic, la sàvia combinació de lirisme i acció i perquè, en definitiva, és una gran metàfora de la llibertat en clau de rondalla. I és a més un cant a la natura i una defensa de la seua supervivència”. Marta Quintín ha publicat dues novel·les: Dime una palabra (2012) i El color de la luz (2018).

 

Aina Garcia Carbó (Castelló de la Plana 1993).Pel que fa al premi València Nova de poesia en valencià, ha recaigut enguany sobre l’obra El cor heretge, d’Aina Garcia Carbó, de la qual el mateix jurat destacà que “mostra ja des dels primers versos un bon domini del ritme i l’expressió. Combina poemes magnífics i definidors d’una poètica personal. Amor filial i amor al país, a la terra”. Mestra d’Educació Infantil, està especialitzada en literatura infantil i juvenil i llibres. La seua primera publicació és de 2015, el poemari Rere la paraula, al que van seguir altres dins del gènere d’assaig i narrativa, de les que destaquen Nosaltres les fusterianes (2017) i Les detectives i el banquet de carxofa (2018).

 

Mario Vega Nogal (Oviedo, 1992) s'ha fet amb el guardó de poesia jove en castellà amb l'obra La mala conciencia, un llibre, en paraules del jurat, "madur per a un poeta jove, compromés amb el llenguatge poètic acurat i una sòlida estructura que revela un món real els conflictes que desperten en l'autor una mala consciència a la manera de Gil de Biedma en el seu celebrat llibre Moralidades. Mario Vega combina el seu treball com a editor amb la poesia i ha publicat Al umbral de las horas (2016).

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet