Versió per a imprimir

Thous, les falles i el Museu d'Etnografia

  • El blog del Museu Valencià d'Etnologia dedica una entrada a les falles de 1933 narrades pel llavors director del museu etnogràfic, Maximilià Thous
  • Quatre artistes fallers van al·ludir al projecte de creació del Museu d'Etnografia i Folklore en els monuments plantats a València fa 80 anys
Ciril Amorós, 1933
16/03/2014

La Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia ha dedicat una de les entrades del seu blog interactiu a les festes falleres: «El Museu d'Etnografia i Folklore de València protagonista dels Falles de 1933».

 

 

Seguint el mètode de treball de Maximilià Thous, el primer dels directors del Museu d'Etnografia i Folklore, l'etnoblog aborda periòdicament temes d'interés etnològic «recolzant-nos en festes, esdeveniments passats, donacions, llibres editats, exposicions, per a parlar de les nostres col·leccions», explica Amparo Pons, bloguera de la biblioteca.

 

«Traiem els nostres fons documentals a l'exterior, a altres museus i biblioteques i a usuaris en general, al més pur estil de Maximilià Thous, qui utilitzava el seu espai radiofònic en Unión Radio de València, en els anys 30 del segle XX, per a parlar de temes culturals i del museu d'Etnologia», comenta Pons.

 

Els manuscrits del programa radiofònic que durant dos anys, 1932 i 1933, va realitzar Maximilià Thous en Unión Radio es conserven en la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

 

En plenes festes falleres, la biblioteca ha tret a la llum un document de 1933 que testifica el protagonisme que va tindre eixe any el Museu d'Etnografia i Folklore, un dels primers projectes aprovat per l'Ajuntament de València en els inicis de la República, concretament el 16 de novembre de 1931, però que mai va poder obrir les seues portes al públic.

 

En tot cas, en 1933, encara era un projecte molt real i així es va fer evident en els monuments fallers de València dels que parla Maximilià Thous en la xarrada radiofònica del 15 de març de 1933:

 

«(…) Solo recojo, por ser muy personal la alusión, que tres o cuatro artistas han tenido el buen gusto de inspirar los motivos de sus fallas en nuestra propaganda por el Museo de Folklore. (…) A nuestro Museo le corresponde otro bautismo: el bautismo del fuego.

Estamos satisfechos de este primer éxito popular. Claro que cualquiera inteligencia subalterna – en nuestra Valencia hay pocas, pero alguna parpadea, sin poder sufrir la luz a ojos abiertos,- creerá que la nota humorística y graciosísima de las fallas es algo así como un negatorio, un sinapismo que nos va a levantar la piel.

No hay tal. Todas las alusiones al Museo de Folklore son fruto, naturalmente, de un estado de opinión que hemos creado con  nuestra activa y constante propaganda. Es un triunfo que nos anotamos y que nadie puede discutirnos.

Además los artistas han tenido la fraternal gentileza de venir a pedir nuestra propia ayuda para la mejor claridad de las alusiones. Yo me he prestado, gustosísimo, a cuanto Luis Dubón ha pedido para su caricatura de Museo y he escrito muy a mi placer el llibret de relació y explicació de la falla, para demostrar de la mejor manera que no me molesta sino que agradezco muchísimo la propaganda de la falla del Mercado.

Y al amigo Regino Mas, le he dejado ver a su sabor el calibre necesario de mi cabeza para que saque patrón del ninot  que ha de representarme, en la falla de la calle de Cirilo Amorós.

Estoy seguro de que mi superior el Presidente de la Comisión de Monumentos, Sr. Durán y Tortajada, estará igualmente tranquilo y satisfecho de la cariñosa alusión fallera. (…)»

 

La biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia ha localitzat les falles al·ludides per Thous i la seua consulta està oberta per a tots els aficionats i interessats en el tema. Junt amb estos documents, en la biblioteca també es pot consultar el programa oficial de falles de 1933, que començava el dia 12 de març fins al 19, així com els esbossos de totes les falles que es van plantar eixe any en els carrers valencians, la seua ubicació i l'elecció de la fallera major.

 

Les falles en 1933

 

En 1933 es van plantar 63 falles en la ciutat de València i, per primera vegada, l'Ajuntament va acordar dividir-les en dues seccions. La primera estava formada per aquells monuments que tenien un pressupost superior a les 3.000 pessetes (18 euros) i la segona, per als que no arribaven a eixa xifra.

 

Fallera Major de llarg i sense cort

 

La figura de la Fallera Major de València va nàixer en 1931. Leonor Aznar va ser triada en 1933 i la van acompanyar tres dames d'honor. Encara no existia cort ni tampoc fallera major infantil. El dia de la seua elecció no vestien de valencianes sinó amb vestits llargs de color blanc.

 

En el que les falles no han canviat és en la inclusió de la política dins de la sàtira dels seus monuments.

 

 

L'àlbum faller rescatat per la biblioteca d'Etnologia no sols parla de falles, sinó també d'història, arquitectura, disseny, publicitat, economia, comerç, etc. Conté anuncis de qualsevol tipus de botigues i empreses valencianes així com fotografies molt il·lustratives de la València dels anys 30. 


 

 

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet