Versió per a imprimir

València, Barcelona, Lisboa o París des del punt de vista de la sociologia literària

  • La revista Debats dedica el seu últim número al binomi ciutat-literatura, coordinat per la sociòloga Maria Patricio-Mulero
Imagen
30/11/2018

Ja està al carrer el número 132/2 de Debats. Revista de cultura, poder i societat, que dedica el seu monogràfic a La ciutat literària: identitats, espai urbà i camp literari dels segles XX-XXI. La revista de la Institució Alfons el Magnànim es publica en dos versions, castellà i valencià, i en format digital i en paper, com és ja habitual en aquesta nova etapa, dirigida per Joaquim Rius. Debats es pot adquirir a les llibreries i a la botiga online del Magnànim, on també es pot descarregar de forma gratuïta en format digital.

 

Aproximació multidisciplinària a la ciutat literària

 

El monogràfic, coordinat per la sociòloga Maria Patricio-Mulero (Universitat de Barcelona,  Université Paris 8) compta amb articles dels professors Christophe Charle, Anne-Marie Thiesse, Antoni Martí Monterde, Joan Ramon Resina, Roxana Nadim, Bernat Padró Nieto, Clara Lévy, Ricardo Klein, Jesús Peris i Jordi Oviedo, i amb l'escriptor Jordi Puntí. "La reflexió intel·lectual entorn de la relació entre l'espai i la literatura —explica Patricio-Mulero— ha conegut en els últims anys un desenvolupament particular que destaca per la seua diversitat d'enfocaments i multidisciplinarietat. Partint de la investigació provinent de la crítica literària que té per objecte d'estudi la relació d'un escriptor amb un espai, i molt especialment, una capital cultural, on a més a més d'inspiració, l'escriptor entra en contacte amb un camp literari". Actualment altres disciplines com la sociologia literària o les polítiques culturals aborden també altres investigacions tangencials, com la consagració a partir del vincle urbà, els cronotops o la presència de la literatura a l'espai urbà. Amb aquests pressupostos, la relació dels escriptors o de les obres literàries amb les ciutats de València, Barcelona, Lisboa i París és l'eix central d'un monogràfic literari i sociològic centrat en la cultura literària.

 

El volum es completa amb un artícle d'Orfeo Balboa sobre l'antisemitisme en l'obra de Blasco Ibáñez i la ressenya de Los siervos están cansados (los señores también) (Alfons el Magnànim, 2016), d'Alain Brossat, a càrrec de Pedro García Pilán. L'apartat gràfic és obra en aquest número de l'i·llustrador barceloní Daniel Sesé.

 

Revista reconeguda pels índexs més prestigiosos

 

Amb l'aparició del número de novembre i a falta de la pròxima aparició de l'anuari 2018 en anglés, Debats tanca així el tercer any de la nova etapa complint els objectius de periodicitat (dos números anuals més l'anuari) i després d'aconseguir ser acceptada en alguns dels índexs més selectius i reconeguts del món científic internacional en el camp de les ciències socials, com ara a Scopus (la primera de València) o l'ERIHPLUS,ambdós àmpliament acceptats per valorar les publicacions científiques per les agències d'avaluació de la recerca, com AVAP o ANECA.

 

Joaquim Rius, director de Debats, es mostra satisfet perquè “la revista està fent passos en el camí d’atraure les contribucions de qualitat en el debat acadèmic entorn del paper de la cultura i el poder en el canvi social i la divulgació de continguts de qualitat a la ciutadania valenciana" i anuncià que el següent monogràfic, previst per a maig de 2019, estarà dirigit per Carlos Jesús Fernández (Universitat Autónoma de Madrid) i tindrà per títol El gerencialisme i la seua influència en el món contemporani: anàlisi i reflexions.

 

Més informació: Debats. Revista de cultura, poder i societat.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet