Versió per a imprimir

Científics europeus avalen el projecte CypFire dels xiprers com a barreres verdes

  • Paolo Raddi, coordinador del programa: «Després de vint anys comprovem que els resultats de laboratori i els de camp, com el d’Andilla, coincidixen en tots els punts rellevants»
  • La Diputació de València anuncia que es crearan nous camps experimentals per tota la província de València
Barrera de xiprers a Jérica
28/09/2012

 

Experts de diferents països de l’arc mediterrani han avalat a València els resultats de les investigacions que du a terme el departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, en el marc del projecte europeu CypFire, per a la utilització de barreres de xiprer com a mètode en la lluita contra el foc.

 

Així ho va manifestar Paolo Raddi, científic i coordinador del projecte, que va destacar que «després de més de vint anys de treball intens d’estudi del comportament del xiprer en casos d’incendis forestals, estem comprovant que els resultats de les investigacions de laboratori coincidixen amb les investigacions de camp, per la qual cosa açò suposa una finestra d’esperança de cara al futur».

 

La lluita contra les flames

 

Els estudis realitzats per científics i botànics en nou països diferents de l’arc mediterrani no deixen dubte: la fulla del xiprer té un major contingut d’aigua. A més, les proves delaboratori demostren que tarda més temps a inflamar-se i, per tant, retarda l’aparició de la flama, i també és de menor longitud, si la comparem amb la d’altres espècies.

La densitat de la copa dels xiprers fa que al seu interior disminuïsca la circulació de l’aire, i per tant hi ha molta menys proporció d’oxigen, que és l’element que actua com a comburent.

Així mateix, el xiprer produïx una menor quantitat de necromassa, que està composta per les fulles i branques que hi ha pel terra, i la seua fullaraca tarda més a encendre’s que la d’altres espècies com ara pins, alzines i roures.

En referència a la presència de sotabosc a les parcel·les de xiprers del projecte CypFire que va sobreviure a les flames a Andilla, s’ha constatat que n’era únicament de l’1 per cent, mentre que a les zones boscoses del seu voltantse situava entre un 35 i un 55 per cent. Per això, encara que no és descartable que hi haguera pasturatge a la zona, este fet no seria suficient per a explicar esta diferència.

 

Nous camps experimentals

 

Durant la celebració del seminari internacional Barreres verdes de xiprer contra els incendis: una solució factible, ecològica i econòmica per a salvaguardar les regions mediterrànies, el diputat Rafael Pérez va anunciar que «la Diputació de València, a través d’Imelsa, crearà camps experimentals de xiprers, que permetran avançar en els estudis del comportament d’esta varietat en cas d’incendis forestals».

Segons Rafael Pérez, «els resultats dels estudis a la parcel·la que gestiona Imelsa i que va resistir l’incendi d’Andilla, són molt positius. Per això, investigarem tot el que calga  a fi de posar tots els mitjans necessaris perquè en un futur es puguen reduir els danys causats pels incendis forestals».

 

Un problema comú de l’arc mediterrani

 

La tragèdia dels incendis forestals colpeja especialment cinc països membres de la Unió Europea: Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia.

En els últims trenta anys s’hi ha incrementat tant el nombre d’incendis forestals com la superfície cremada, a pesar de tots els esforços econòmics i humans dedicats a la prevenció.

En estos països, el nombre d’incendis forestals entre 1980 i 2009 va ascendir a més d’un milió i mig, i s’ha cremat una superfície total de més de catorze milions d’hectàrees, segons la informació del Sistema d’Informació Europeu d’Incendis Forestals.

Durant este període s’ha incrementat el nombre de GIF (Grans Incendis Forestals), és a dir, aquells que superen les 500 hectàrees. En ells, les condicions meteorològiques extremes dificulten enormement el control pels mitjans d’extinció.

Una explicació d’estos fets la podem trobar en els canvis socioeconòmics que s’han produït en les terres d’interior, a causa de l’abandó d’activitats tradicionals d’agricultura i del pasturatge, amb el consegüent èxode rural.

Açò explica que s’haja produït un creixement desordenat de la vegetació, i com a conseqüència, s’haja incrementat el combustible. A més, el 98 per cent dels incendis forestals tenen el seu origen en l’home, ja siga per negligència o de manera intencionada.

 

El futur passaper la investigació

 

Segons Bernabé Moya, director del Departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, «per a lluitar contra la incidència cada vegada major d’incendis forestals, s’han de crear plans de gestió de les masses forestals a nivell local i de comunitat autònoma. A més, cal incrementar els treballs de prevenció». En este sentit, Bernabé Moya destaca «la labor que duen a terme les Brigades Forestals d’Imelsa, que són úniques a Espanya, ja que cap Diputació del nostre país no compta amb una plantilla de 500 brigadistes».

«A més»―prosseguix Bernabé― «cal millorar el model econòmic enfortint les oportunitats que oferix el medi rural, així com el turisme d’interior, la producció de biomassa i la revaloració dels productes agrícoles i ramaders».

 

 La diferència entre les tanques i les barreres de xiprer

 

Les barreres de xiprer estan formades per varietats de port horitzontal de l’espècie en les quals no es du a terme cap tipus de poda, per la qual cosa no són comparables amb les tanques verdes dels xalets. Les tanques de xiprer es poden i es retallen anualment i en el seu interior solen assecar-se, la qual cosa generauna gran quantitat de branques mortes, i per tant, combustible, per la qual cosa larecomanació que van fer els experts durant el seminari és «que els propietaris les netegen interiorment».

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet