Versió per a imprimir

El Berlanga més faller en el MuVIM

  • Es complixen 14 anys de la plantà de la falla ‘Història d’una mamella’ realitzada per Manolo García sobre una idea del cineasta Luis García-Berlanga. La maqueta s'exhibix ara en l'exposició Visca Berlanga!
  • “Sempre he declarat que les meues pel·lícules són falleres, pirotècniques i rodades sobre la base de la inspiració instantània, és a dir, el pensat i fet”, va dir Berlanga en el seu discurs en la Politècnica de València en ser nomenat doctor honoris causa
Imagen
15/03/2021

El 19 de març de 1987 en la Plaça de l'Ajuntament de València es cremava la falla municipal i sorgia un somni: el de Luis García-Berlanga i el seu amic Manuel Vicent de plantar una falla allí mateix. Naixia ‘Història d’una mamella’, una atrevida proposta arrelada en la qual sempre va ser una de les obsessions berlanguianes; però la iniciativa tardaria molt temps a fructificar i no podria fer-ho en el lloc inicialment previst.

 

En efecte, dos dècades més tard d'aquella nit, la comissió Mossén Sorell-Corona aconseguia materialitzar el somni i donar forma a l'arriscat projecte. “Parlem d'una més que centenària falla —assenyala Glòria Tello, diputada del MuVIM— que s'ha caracteritzat durant anys per una forta aposta per la renovació estètica i argumental, així com per la vinculació amb la creativitat exterior al món faller, i això explica que aquell nou monument poguera veure finalment la llum l'any 2007”.

 

El resultat d'aquell projecte s'exhibix ara en l'exposició ‘Visca Berlanga!’ en el MuVIM, que pot visitar-se de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20 hores i els diumenges de 10 a 20 hores de manera ininterrompuda, amb entrada gratuïta i un aforament màxim de 20 persones en compliment del protocol de seguretat anticovid.

 

Pel·lícules falleres i pirotècniques

 

El vincle amb les falles no era nou en la trajectòria de Luis García-Berlanga. Ell mateix, en el discurs que va pronunciar en ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, en 1997, va dir: “sempre he declarat que les meues pel·lícules són falleres, pirotècniques i rodades sobre la base de la inspiració instantània, és a dir, el ‘pensat i fet’ del qual fem gala almenys jo i espere que alguns dels presents”.

 

De la idea inicial per a la falla municipal no existien esbossos —indica Miguel Ángel de Arco, membre de l'Associació Cultural Falla Mossén Sorell-Corona— però es va comptar amb l'entusiasta col·laboració del director per a donar forma al projecte que es plantaria en el barri del Carmen. “La primera proposta mostrava una gran teta amb pinta i una gran porta catedralícia en la part de darrere. Ell va plantejar que a l'interior se servira orxata i es realitzaren altres activitats no habituals en el si dels monuments fallers”.

 

Era el naixement d'una falla especial, recordada en el temps; una falla singular, per vindre de qui venia i per la seua peculiar història. Un monument molt representatiu de l'univers berlanguià que va acabar convertint-se en un homenatge a la ciutat. Donada la avançada edat del cineasta, va ser “l'última idea que va aportar a València”, afirmen —amb reconeixement— en la comissió fallera.

 

El llibre ‘Berlanga: falles de cel·luloide’ documenta aquella aventura, i el model tridimensional de la proposta inicial, dedicat de puny i lletra per Berlanga poc després de la caiguda que va minvar les seues facultats, pot contemplar-se en l'exposició Visca Berlanga! Una història de cinema del MuVIM.

 

L'objecte es troba al costat de la maqueta finalment realitzada en fusta per l'artista Manolo García. Segons Rafael Company —el director del museu— “l'experiència més emocionant de l'exposició ens ha vingut de la mà de la falla Mossén Sorell-Corona, ja que en prestar-nos també el llibre —de la col·lecció ‘El Somriure Vertical’ de l'editorial Tusquets— que el cineasta havia dedicat a la falla poc abans del ràpid empitjorament de la seua salut, els visitants poden comprovar com la lletra de Berlanga va reflectir l'empitjorament del seu estat físic”.

 

Una falla fetitxista

 

D'altra banda, a l'octubre de 2009 —amb motiu del XXX aniversari de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani— el festival va rendir a Berlanga un merescut homenatge plantant, en la Plaça de l’Almoina, una falla dissenyada per la il·lustradora Guillermina Royo-Vilanova, realitzada pels artistes fallers Latorre i Sanz i la idea original dels quals va partir d'un regal personal de la pròpia Guillermina per al director. En ell es mostrava el bust de Luis García-Berlanga dins d'una gran sabata de taló roig, un dels grans fetitxes del director.

 

Al costat d'este monument (oportunament restaurat per a l'ocasió), en la mostra del MuVIM pot contemplar-se també el cartell dissenyat per Francis Montesinos —al qual el museu acaba de dedicar una exposició monogràfica que va clausurar el gener passat— per al festival cinematogràfic. “Un cartell que respira València pels quatre costats”, assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, en el que Berlanga apareix “vestit amb el seu fetitxe favorit, la sabata femenina de taló d'agulla, i envoltat de les flors i productes de València”.

 

Amb la mostra dedicada a Berlanga, el MuVIM reivindica —en estos temps pandèmics tan difícils— a artistes fallers i decoradors cinematogràfics i teatrals, als quals es mostra agraït: “un artista com Manolo García, que en 2007 va plantar la falla berlanguiana en Mossén Sorell-Corona, ara ha sigut una de les persones que ha permés realitzar l'exposició amb la qual, des de València, s'ha obert l'Any Berlanga a Espanya”.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet