Versió per a imprimir

El Magnànim anuncia els guanyadors i guanyadores dels Premis València i València Nova 2020

  • Laia Fontana, Ismael Carretero, Alberto Javier Guirao, Francisco José Chamorro, Mariló Álvarez, Jaume Benavente, Victoria Bernardo, Antonio Tocornal, Ángel Abellán, Alba Maria Flores, Miriam Ruiz i Joan Borja són els guardonats en esta edició
Imagen
28/07/2020

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València ha donat a conéixer este matí en roda de premsa els guardonats dels Premis València i València Nova. En esta edició de 2020 s’han atorgat guardons en totes les modalitats i la participació ha augmentat en quasi el doble d’obres presentades, respecte a l’any anterior, arribant a un total de 768. Els sis jurats s’han reunit virtualment durant els dies 20, 21 i 22 de juliol, encara que l’anunci dels guanyadors i guanyadores junt amb l’apertura de la plica ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap de serveis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari. Un portaveu del jurat de les diferents categories ha estat present de manera telemàtica i ha llegit la deliberació en directe.

 

Antonio Tocornal i Victoria Bernardo s’han fet amb els premis de narrativa en castellà, mentre que Jaume Benavente ha guanyat el Premi València de narrativa en valencià i el València Nova de la mateixa categoria ha sigut per a Mariló Álvarez. Per la seua banda, Francisco José Chamorro i Alberto Javier Guirao han guanyat en les modalitats de poesia en castellà; Ismael Carretero i Laia Fontana en les de poesia en valencià. En les categories d’assaig, Miriam Ruiz s’ha fet amb el València Nova i Joan Borja amb el València. Per últim, el guanyador en la categoria de novel·la gràfica ha estat Ángel Abellán i Alba Maria Flores. La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció ‘Estudis Universitaris’. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i Versàtil amb els de narrativa en castellà. Per últim, Andana s’encarregarà de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.

 

El director del Magnànim, Vicent Flor ha volgut destacar que “l’aposta pel treball intel·lectual i creatiu jove ha donat els seus fruits” i ha remarcat els Premis València com a una referència important a la nostra ciutat. Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó ha volgut remarcar “la important tasca que duu a terme el Magnànim, una funció d'editorial pública que edita des d'assaig a obres completes de narrativa, poesia i teatre d'autores i autors clàssics, que tracta temes d'actualitat i reflexions amb la voluntat de fomentar l'esperit crític de la ciutadania en temes tan diversos com el pensament feminista, la física, la sociologia o la història del cinema, per posar alguns exemples. A través dels Premis València continuem apostant per premiar obres de qualitat, de manera que autors i autores ja consagrats o altres novels puguen publicar i ser llegits”.

 

Un cant a la ciutat de València

 

Ismael Carretero Ruiz ha aconseguit el premi València de poesia en valencià amb l’obra “Adonisíada i després”. El jurat format per Jaume Cristòfol, Teresa Pasqual, Bengonya Mezquita i Josep Antoni Fluixà han qualificat l’obra com divertida, lliure, radical, d’una gran càrrega dramàtica, però sense caure en el malditisme. Un cant a la ciutat de Valencia i a alguns dels seus poetes emblemàtics. Una obra sorprenent que colpeix i emociona amb un lirisme trencador.

 

Un afany de recuperar la tradició cultural literària

 

Pel que fa a la categoria de poesia jove en valencià l’obra que s’ha fet amb el guardó és “Rondalles i altres veritats”. L’obra de Laia Fontana destaca pel seu afany de recuperar la tradició cultural i literària popular més nostra i per l’encert amb el to amb què diu les coses. A més, els seus versos curts fan la lectura de l’obra àgil i li donen una estil literari que s’aproxima al món de les cançons.

 

La poesia fóra de la zona de confort

 

El premi València de poesia en castellà ha sigut atorgat a “Teoría de la Justicia”, de Francisco José Chamorro Comisón. El jurat format per Lola Mascarell Ramiro, Carlos Pardo García, Ana Rosseti i Jesús Munárriz Peralta han decidit per majoria atorgar el guardó per la seua impactant originalitat i per l’apertura del poema a nous espais de reflexió ètica i política. En “Teoría de la Justicia” es combinen la diària matança animal de la industria càrnica, tractada amb la fredor d’un document tècnic i la veu íntima de l’autor. Una obra poètica d’un estrany lirisme i una profunda empatia, que traient a la poesia de la seua zona de confort, li tornen la seua raó de ser.

 

Ulisses des d’una perspectiva contemporània

 

El premi València Nova de poesia en castellà ha sigut atorgat de manera unànime a “Ulises X”, d’Alberto Javier Guirao Alcón. Esta obra ha sigut una intel·ligent reelaboració del mite des d’una perspectiva contemporània. Ulises X és un diàleg amb les tradicions poètiques, teixit amb perícia i un personalisme escoltat per a la música del vers, una dicció inconfundible, pròpia d’un poeta que aconsegueix la maduresa, però, també és un llibre original escrit en la cruïlla dels problemes de nostre temps.

 

Un mosaic universal que comença a Chile

 

“Somnis de Valparaíso”, de Jaume Benavente, ha sigut l’obra guardonada pel jurat format per Francesco Ardolino, Pilar Argudo, Maite Monar i Gonçal López-Pampló en la categoria de narrativa en valencià del premi València. Una obra amb gran ambició literària i de dimensió universal. La trama principal es desenvolupa a Chile, però els personatges tenen procedències diverses. Gràcies a este mosaic s’uneix la vida quotidiana del Chile actual amb fils narratius que ens transporten a diferents escenaris del passat. El jurat ha destacat especialment la construcció de l’argument i el domini de les distintes tècniques narratives que s’hi despleguen.

 

La taxidèrmia capgirada

 

El premi València Nova de narrativa en valencià ha sigut “La taxidermista d’emocions”, de Mariló Álvares Sanchis. Una novel·la en la qual es descobreix una veu narrativa que domina l’ofici i que és capaç de construir una història amb gran entitat. El jurat ha valorat especialment l’ús dels diàlegs, els salts temporals de la trama i els escenaris i el temes triats. També ha subratllat la riquesa que aporta l’ús d’epígrafs de cançons actuals en diferents idiomes. Finalment, el jurat considera molt encertat el motiu de la ciència de la taxidèrmia que es capgira gràcies a l’adjectiu emocional i dona una altra mirada sobre el concepte.

 

El costumisme i el gènere fantàstic fets novel·la

 

El premi València de narrativa en castellà s’atorga a “Ochocientas rayas de tiza”, d’Antonio Tocornal. Carlos Zanón, Maria Oruña, Elia Barceló i Eva Olaya com a membres del jurat han decidit guardonar esta obra per la seua voluntat de pertànyer a una tradició espanyola. Amb una veu personal, positiva, tendra, nostàlgica, amable i vital amb la qual han gaudit amb el seu llenguatge i l’han finalitzada amb un somriure. Esta novel·la es caracteritza per ser híbrida que barreja els gèneres tan diferents com el costumisme i el fantàstic. Un relat que no necessita justificar-se amb trames enrevessades ni recursos gastats.

 

En busca de la felicitat indefinida

 

Respecte al premi València Nova de narrativa en castellà, ha sigut l’obra “Seattle”, de Victoria Bernardo García, la que s’ha fet amb el guardó. En paraules del jurat, una novel·la directa, que pretén apropar-se a les preocupacions d’una generació que busca el seu lloc en el món. Una història que planteja preguntes que es qüestionen els rols, els ideals heretats i el que és, en definitiva, la “vida real”. Ademés, narra un periple per Europa en busca d’una felicitat, que la protagonista no acaba de trobar en la seua impossibilitat de definir-la.

 

La reivindicació de la dona treballadora

 

El premi València de novel·la gràfica s’atorga per unanimitat del jurat a l’obra “Temporada de Melocotones”, d’Ángel Abellán Victorio i Alba Maria Flores. El jurat conformat per Laura Pérez Granel, Jordi Peidro, Susanna Martin i Miguel Ángel Giner Bou han destacat la capacitat narrativa per a contar un drama complex amb molta senzillesa. A partir de xicotets detalls el còmic ens va introduint poquet a poquet en la complexitat de la vida d’unes humils dones treballadores. Així mateix, han volgut destacar la reivindicació que fa el còmic per el món obrer i per la sororitat d’eixes dones. Al mateix temps, el traç del dibuix, que acompanya de forma exquisida la temàtica, aporta xicotets detalls i una senzillesa afegit a la bellesa i la fluïdesa temàtica.

 

Vicissituds vitals i literàries d’Enric Valor

 

En la modalitat d’assaig ha sigut Joan Borja Sants qui ha obtingut el guardó amb l’obra “Enric Valor, Memòries”. El jurat conformat per Elena Cantariño Suñer, Amelia Ortiz Gil, Maria Magdalena Ruiz Brox i Vega Rodríguez-Flores han subratllat que “la decisió no ha estat senzilla, per la gran qualitat de les obres finalistes”. Tot i això, l’obra guanyadora recrea i vivifica a través d’una extensa conversa amb el fill primogènit d’Enric Valor, un testimoni únic i molt valuós d’un dels autors més importants de la cultura valenciana contemporània. Mitjançant d’un amé i farcit d’anècdotes diàleg, la ciutadania tindrà accés a documents i aspectes desconeguts de la vida de Valor com ara, el seu testament hològraf, una part d’una última i inacabada novel·la, i inclús revelacions de vincles de sang que afecten els mateixos Borbons. En un any, 2020 que celebrem setanta anys de la publicació de les Rondalles valencianes i vint anys de la desaparició de l’autor de Castalla.

 

La riquesa literària en la Corona d’Aragó

 

Pel que fa al premi d'assaig per a joves, l'obra guanyadora és “Vós i jo entre els antics”, escrita per Miriam Ruiz Ruano. L’originalitat, la claredat i la correcció expositiva han sigut determinants per al jurat a l’hora de deliberar. Este assaig reivindica la riquesa literària de l’edat mitjana a la Corona d’Aragó de manera rigorosa i alhora divulgativa. De manera exquisida i preciosista mostra alguns dels principals autors del cànon de la literatura catalana medieval, entre els quals destaquen Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March o Joanot Martorell. L’obra analitza com aquests autors han estat influïts pels clàssics i coetanis, i com han generat una tradició necessària per a entendre l’actual poesia catalana.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet