Versió per a imprimir

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha elaborat una campanya de promoció lingüística basada en el lèxic de la festa de moros i cristians

Capità cristià

La campanya inclou un cartell i un fullet dedicats a les «Festes de moros i cristians» s’emmarquen en una sèrie de materials editats per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València dedicada a les celebracions valencianes més populars.

L’any passat es van publicar dins d’esta col·lecció, titulada «Festes tot l’any», les targetes «Felicita el Nadal» en valencià i el videoclip «Viu el Nadal en valencià».

El cartell d’ara reflectix una tria de les figures i elements considerats més bàsics i més generals, identificatoris d’esta celebració multicentenària adoptada per un bon nombre de poblacions valencianes.

En un format manual, el díptic també presenta un text de síntesi sobre els orígens, els actes fonamentals (entrada, dia del patró, ambaixades), l’evolució i les variacions internacionals d’esta festa, per a ajudar a entendre’n el sentit històric i social.

El disseny i il·lustracions del cartell i fullet són de Sira Mollà, estudiant de disseny gràfic i alumna de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, entitat amb qui la UNL va signar un conveni en el marc del qual l’alumnat presenta propostes per a les campanyes lingüístiques de la Diputació com a treball de curs.

 

Text del fullet:

Els moros i cristians

Les festes de moros i cristians són una rememoració tradicional de les batalles dels pobles cristians europeus enfront dels àrabs, els sarraïns i els turcs a partir, sobretot, de la culminació de la victòria cristiana el 1492. Esta evocació constituïx l'argumentari principal d'estes festes de la manera en què les coneixem en el present, després de l’evolució evident que han tingut al llarg dels segles.

En un principi estes celebracions tenien lloc per a honorar o exaltar algun fet puntual de la reialesa, però amb el temps s'han incorporat a les festes majors de moltes poblacions en honor del patró local.

Així, el conjunt d’actes que definixen la festa de moros i cristians conformen una trilogia bàsica: 1) l'entrada de filaes, 2) el dia del patró, i 3) el dia de l’alardo o de les ambaixades amb les pertinents batalles d'arcabusseria.

En l'àmbit valencià, l'esquema de la festa comprén estos tres dies essencials, però cada població sovint les reinterpreta i hi incorpora elements o en trau. Per això, de nord a sud, des dels pobles de la costa als de l'interior, des d'on sobreviuen des de fa segles fins als llocs de nova adopció, ens trobem una gran varietat i riquesa folklòrica, històrica i, no cal dir, lúdica.

A la fi, no passem per alt que, a més de la Península Ibèrica, estes commemoracions també s'implantaren en altres països d'Europa i de Llatinoamèrica que trobem denominades de diverses maneres: relaciones, parlamentos, dances, retos, mojigangas, alardes, morismas, soldadesca, moreška, morris dance, cavalhadas, entre altres, però totes elles, en efecte, són variacions del gènere moros i cristians.

Gener, 2014

Imatge tornar enrere